Avui publico aquest article que surt a msn perque coincideixo 100% en què si la persona és feliç fent el que fa pot aconseguir el que vulgui. Per tant, el kit de la qüestió és ser feliç en tots els àmbits de la vida (en el món laboral també) i aquí va aquest escrit per als quals creïn en aquesta felicitat perquè ja ho són, i per a aquells amargats que no només no creuen sinó que pensen que el ser feliç és un estat irreal intrínsec a la persona humana.
Cada vegada sembla més clar que la nova febre de l’or no té a veure amb fer-se milionari ni amb trobar la font de l’eterna joventut. El tresor més cobejat dels nostres temps és atresorar felicitat, un concepte abstracte, subjectiu i difícil de definir, però que està en boca de tots. Fins i tot és matèria d’estudi en la prestigiosa Universitat d’Harvard.
Durant diversos anys, alguns dels estudiants de Psicologia d’aquesta universitat americana han estat una mica més felices, no només per estudiar en una de les millors facultats del món, sinó perquè, de fet, han après a través d’una assignatura. El seu professor, el doctor israelià Tal Ben-Shahar, és expert en Psicologia Positiva, una dels corrents més estesos i acceptades a tot el món i que ell mateix defineix com “la ciència de la felicitat”. De fet, sosté que l’alegria es pot aprendre, de la mateixa manera que un s’instrueix per a esquiar o a jugar al golf: amb tècnica i pràctica.
Acceptar la vida tal com és t’alliberarà de la por al fracàs i d’unes expectatives perfeccionistes
Tal Ben-Shahar, professor d’Harvard
Amb el seu supervendes Being Happy i les seves classes magistrals, els principis extrets dels estudis de Tal Ben Shahar han donat la volta al món sota el lema de “no has de ser perfecte per a portar una vida més rica i més feliç”. El secret sembla estar a acceptar la vida tal com és, la qual cosa, segons les seves paraules, “t’alliberarà de la por al fracàs i d’unes expectatives perfeccionistes”.
Encara que per la seva classe de Psicologia del Lideratge (Psychology on Leadership) han passat més de 1.400 alumnes, encara així caldria fer-se la següent pregunta: Alguna vegada es té suficient felicitat? “És precisament l’expectativa de ser perfectament felices el que ens fa ser-ho menys”, explica.
Aquests són els seus sis consells principals per a sentir-se afortunat i content:
1. Perdoni els seus fracassos. És més: celebri’ls! “Igual que és inútil queixar-se de l’efecte de la gravetat sobre la Terra, és impossible tractar de viure sense emocions negatives, ja que formen part de la vida, i són tan naturals com l’alegria, la felicitat i el benestar. Acceptant les emocions negatives, aconseguirem obrir-nos a gaudir de la positivitat i l’alegria”, afegeix l’expert. Es tracta de donar-nos el dret a ser humans i de perdonar-nos la feblesa. Ja l’any 1992, Mauger i els seus col·laboradors van estudiar els efectes del perdó, trobant que els baixos nivells d’aquest cap a un mateix es relacionaven amb la presència de trastorns com la depressió, l’ansietat i la baixa autoestima.
2. No doni el bo per fet: agraeixi-ho. Coses grans i petites.“Aquesta mania que tenim de pensar que les coses vénen donades i sempre estaran aquí té poc de realista”.
3. Faci esport. Perquè funcioni no és necessari picar-se en el gimnàs o córrer 10 quilòmetres diaris. N’hi ha prou amb practicar un exercici suau com caminar a pas ràpid durant 30 minuts al dia perquè el cervell secreteendorfinas, aquestes substàncies que ens fan sentir drogats de felicitat, perquè en realitat són uns opiacis naturals que produeix el nostre propi cervell, que mitiguen el dolor i causen plaer, segons detalla l’entrenador de easyrunning i expert corredor Luis Javier González.
4. Simplifiqui, en l’oci i el treball. “Identifiquem què és el veritablement important, i concentrem-nos en això”, proposa Tal Ben-Shahar. Ja se sap que “qui molt abasta, poc estreny”, i per això el millor és centrar-se en alguna cosa i no intentar-ho tot alhora. I no es refereix només al treball, sinó també a l’àrea personal i al temps d’oci: “Millor apagar el telèfon i desconnectar del treball aquestes dues o tres hores que es passa amb la família”.
5. Aprengui a meditar. Aquest senzill hàbit combat l’estrès. Miriam Subirana, doctora per la Universitat de Barcelona, escriptora i professora de meditació i mindfulness, assegura que “a llarg termini, la pràctica continuada d’exercicis de meditació contribueix a afrontar millor els sots de la vida, superar les crisis amb major fortalesa interior i ser més nosaltres mateixos sota qualsevol circumstància”. El professor d’Harvard afegeix que és també un moment idoni per a manejar els nostres pensaments cap al costat positiu, encara que no hi ha consens en què l’optimisme arribi a garantir l’èxit, sí que li aportarà un grat moment de pau.
6. Practiqui una nova habilitat: la resiliència. La felicitat depèn del nostre estat mental, no del compte corrent. Concretament, “el nostre nivell d’aquesta el determinarà allò en el que ens fixem i en les atribucions de l’èxit o el fracàs”. Això es coneix com locus de control o ‘lloc en el qual situem la responsabilitat dels fets’, un terme descobert i definit pel psicòleg Julian Rotter a mitjan segle XX i molt investigat entorn del caràcter de les persones: els pacients depressius atribueixen els fracassos a si mateixos, i l’èxit, a situacions externes a la seva persona; mentre que la gent positiva tendeix a penjar-se les medalles, i els problemes, “gairebé millor que els hi quedi un altre”.
No obstant això, així perdem la percepció del fracàs com a ‘oportunitat’, que té molt a veure amb la resiliència, un concepte que s’ha fet molt popular amb la crisi, i que ve prestat originàriament de la Física i de l’Enginyeria, amb el qual es descriu la capacitat d’un material per a recobrar la seva forma original després de sotmetre’s a una pressió deformadora. “En les persones, la resiliència tracta d’expressar la capacitat d’un individu per a enfrontar-se a circumstàncies adverses, condicions de vida difícils, o situacions potencialment traumàtiques, i recuperar-se sortint enfortit i amb més recursos”, afirma el mèdic psiquiatre Roberto Pereira, director de l’Escola Basc-Navarresa de Teràpia Familiar.
Comentaris recents